Recomençar un cop més

Les Cròniques d’Ilerda
havien de ser el meu particular dietari sobre la meua ciutat i el món.
Sense embuts i sense reserves. Mirades des de la distància de dos anys,
crec que aquells articles que les van fer nàixer, no són generalment
dolents, però sí que es poden superar. I per què vaig abandonar-les  us preguntareu? Suposo que per
motius diversos: manca de temps, una idea que no acabava de tenir una
forma clara ni un objectiu evident, poca resposta social… Bé, tota
una sèrie de raons que em van fer replantejar la meua idea inicial. Com
podien interessar els meus escrits, si moltes vegades jo tampoc en
quedava del tot satisfet? Potser no tant pel contingut, sinó més aviat per l’estil.

[@more@]
El teclat, doncs, em demanava un període de reflexió, que al final me’l
vaig acabar suplicant jo mateix. Evidentment, no vull demerèixer les
trenta-set entrades pioneres d’aquest bloc, ni generalitzar i dir que
no se’n salva cap. Però sí que me n’he adonat que molts d’aquells
primers escrits són el camí a no seguir. Després de pensar-m’ho molt i
molt, ferm als meus principis, he decidit que no val la pena oblidar i
menys en un país de natura desmemoriada com el nostre. Per això, he
aplegat tots aquests escrits en el «Quadern vell». Diuen que dels
errors se n’aprèn. De la memòria també, afegeixo. Perquè el futur es
construeix en els fonaments més o menys sòlids del passat. El que
resulta impossible, però, és dinamitar-los. És lògic que el passat
cedeixi el testimoni al futur perquè el present tingui l’oportunitat
d’esdevenir, per a bé o per a mal, records. Deixem, doncs, que les
pàgines d’altre temps vagin quedant enrere a mesura que les paraules
que vindran n’ocupen de noves.

Ara comença una nova etapa de les Cròniques d’Ilerda.
No en va, volia que aquest canvi fos visible en tots els sentits: també
en el disseny i l’estructura del bloc. Espero que la protecció
horaciana que les encapçala, tot invocant la seua màxima maledicció per
als seus llibres, doni una llarga vida a aquest «Quadern nou». M’he
decidit a trencar el silenci. Des d’avui mateix.

Tweet