Contra Telecinco i tots els altres

Ja fa uns dies que tenia pensat d’escriure alguna cosa sobre tot aquest tema del Manifiesto por la lengua común. El que més m’ha sorprès de tota aquesta nova ofensiva -una més i una de tantes i ni de bon tros l’última- orquestrada pel nacionalisme espanyolista és que una cadena de televisió com Telecinco s’hi hagi sumat i, no contenta amb això, hagi posat a més a més "a disposició del col·lectiu que porta la iniciativa el seu canal de televisió per recolzar el projecte". No m’hagués estranyat gens ni mica que una reacció així vingués per part d’Antena 3, però veig que aquesta cadena té un assessorament a nivell de màrqueting molt més bo i professional que l’altra i no s’aventura a sumar-se a dèries polítiques que no porten, comercialment, enlloc.

En assabentar-me de la nova bajanada espanyolista que tantes pàgines i pàgines ha generat entre els mitjans de comunicació d’allà i també els d’aquí, al capdavant de la qual hi ha Fernando Savater, la veritat és que no en vaig fer gaire cas perquè sincerament jo no els tinc per intel·lectuals. Fins que el cap de setmana passat vaig llegir la notícia fatal. Em costa d’entendre que una mitjà de comunicació que, en principi vol ser objectiu i arribar al màxim de gent possible, es posicioni així com així en contra d’una part important dels seus potencials consumidors. És més, com és possible que una cadena de televisió que és líder d’audiència a Catalunya, tot i que això sigui qüestionable, i que no dedica ni un minut de la seua programació al català -qui se’n recorda d’aquells temps en què tant Telecinco com Antena 3 feien els seus informatius territorials en català?- pugui ser tan frívola, mesquina i caure de quatre potes en el nou parany espanyolista? 

[@more@] 

La qüestió clau de tot plegat, però, rau en la nostra condició de consumidors, punt de partida i d’arribada de tot aquest trencaclosques. Una condició, per altra banda, que sembla que a casa nostra encara no tenim tan assumida com en altres països europeus o els EUA. Si resulta que ens fan viure en la societat de consum (i sí, la informació també es consumeix), qui té la paella pel mànec és el subjecte de tal acte: o sigui, nosaltres. Qui mou el mercat no és qui produeix, sinó qui consumeix i en funció d’això és que es genera l’oferta i la demanda, malgrat les operacions de màrqueting i la publicitat. I en aquest sentit, resulta que som majoria. No en va, el subjecte s’escriu en primer persona del plural. Suposo que a hores d’ara qualsevol ment desperta que em segueixi, ja haurà llegit entre línies quina és la solució al conflicte: ras i curt, deixar de consumir immediatament Telecinco i tots els seus canals satèl·lits de la TDT (Telecinco 2 i FDF Telecinco). I més que un boicot, jo en diria exercir la nostra llibertat i el nostre dret com a consumidors a no consumir uns productes que atempten directament contra les nostres dignitats individual i col·lectiva. Perquè, digueu-me, qui compraria un bistec de vedella boja, un pollastre amb la grip aviària o una dotzena d’ous o derivats amb salmonel·la?

Certament, ja circula algun correu electrònic amb aquesta proposta, però, almenys el que m’ha arribat a mi, parlava de vaga. No, no, això no és una vaga: és prendre consciència del nostre poder real com a consumidors. Fer veure als directius de les empreses que vulguin menysprear la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país o països que sense nosaltres perden diners. Quan vegin que no tenen la butxaca tan plena com s’esperaven podran fer dues coses: atribuir-ho a la crisi o bé retornar a l’status quo amb les disculpes necessàries i exigibles a aquells que tenim el català, el basc, el gallec, l’aranès, l’aragonès o l’asturlleonès com a llengua materna i que volem poder-hi viure plenament a casa nostra, tot i la militància  i les dificultats que suposen aquesta decisió. En definitiva, gaudir de les mateixes condicions d’igualtat que qualsevol castellanoparlant. I això, simplement, només és anar en contra d’aquells que encara somien amb les llunyanes èpoques imperials i el sotmetiment dels pobles i de les persones per dret de conquesta.

Ara només queda esperar la visita que farà a Lleida Rosa Díez, portaveu i diputada electa per Madrid al congrés espanyol d’Unión, Progreso y Democracia (UPD), per recollir firmes de suport entre els lleidatans al Manifiesto por la lengua común, tal com avançava ahir La Mañana. A qui més volen enverinar?

Tweet