Arxiu mensual: març de 2006

Fa quinze dies que no paro quiet i ja no sé on sóc. Tot el dia amunt i avall, amb poc temps per dedicar-me a mi mateix i sobretot a escriure unes línies que voldria que fossin diàries. Què hi … Continua llegint →

Ara que sembla que ha passat tota aquesta tempesta del "macrobotellón", encara que per a alguns estem en plena ressaca del dit esdeveniment (a mode de facècia, equiparen l’estat físic i mental després d’una borratxera amb les conseqüències que ha … Continua llegint →

Fa temps escrivia sobre el risc que corríem els vianants de qualsevol ciutat, però referint-me concretament la ciutat de Lleida. El fet és que tard o d’hora, més aviat d’hora, sabia que hi hauríem de tornar… Aquesta tarda, després de … Continua llegint →

La nit passada ha sigut un mal son incansable. Quan finalment, m’he adormit, m’he passat la resta de la nit deambulant per un laberint de miralls. I sempre el mateix reflex. Ahir, tot just havent dinat, vaig aprofitar per anar … Continua llegint →

Tant el centenari de Francisco de Ayala com el nomenament de doctor honoris causa de Serrat per la Universitat Complutense de Madrid, ens ensenyen que, contra els vents que bufen, sempre hi podrem oposar la resistència intel·lectual. El País obria … Continua llegint →

Després de la llarga etapa de Seinsa, Ilnet ha pres avui el relleu a la primera que durant els últims vint o vint-i-cinc anys s’havia ocupat de la neteja, per dir-ho de manera entenedora, de la ciutat. No deixa de … Continua llegint →

M’he quedat estupefacte quan he llegit la trista notícia amb què s’obrien tots els diaris locals. Fins i tot El País dedicava una columna a la desgràcia. Sembla que Lleida només interessi als mitjans de comunicació nacionals i estatals quan … Continua llegint →

Després d’un cap de setmana ventós, molt atrafegat, tornem a ser a dilluns. El vent que s’amaina i nosaltres podem ensumar la proximitat del bon temps. Que ve! Que ve! Que diuen que el vent s’emporta les boires i les … Continua llegint →

¿Ningú s’ha preguntat per què les males notícies mai vénen soles i sempre n’hi ha una altra després de la primera? Potser ens ho hauríem de repensar una mica, i quan algú que estimem ens anuncia que ens ha de … Continua llegint →

Ahir era el Dia Mundial de la Dona Treballadora. De fa temps que vaig decidir no celebrar aquestes diades tan sonades. Ni el 8 de març, ni l’1 de desembre, ni l’11 de març, ni l’1 de maig i tot … Continua llegint →