El reflex d’un mirall

La nit passada ha
sigut un mal son incansable. Quan finalment, m’he adormit, m’he passat la resta
de la nit deambulant per un laberint de miralls. I sempre el mateix reflex.

Ahir, tot just havent
dinat, vaig aprofitar per anar a fer un tomb pel centre de la ciutat. De fet,
l’excusa primera de tal escapada era anar a fer un cafè. Em vaig asseure a la
barra del bar i vaig demanar al cambrer un tallat. Mentre mantenia una conversa
sobre els avantatges i desavantatges dels nacionalismes amb el bon home andalús
que seia al meu costat, els meus ulls van caçar el reflex d’una tauleta del
racó del fons del local. Hi havia una parella fent-se un petó. La noia era la
Glòria. Vaig girar la cara mort de vergonya – no hi vaig caure en aquell moment
que estàvem en extrems oposats del local l’un de l’altre – i em vaig acabar el
tallat amb un glop precipitat. De la mateixa manera que em vaig acomiadar del
meu interlocutor i vaig deixar el canvi d’un bitllet de cinc euros de propina
al cambrer.

[@more@]

Tweet