L’octubre transforma la ciutat de València i, per uns dies, la treu de l’ensopiment provincià a què alguns la voldrien abocar, a mesura que li van arrencant, amb demagògia i populisme, trossets de l’ànima fins a erosionar-ne la identitat pròpia. L’última setmana del mes, la capital del Túria s’escriu més que mai amb accent obert a la e i el País Valencià s’erigeix com a espai territorial de l’imaginari col·lectiu, a partir del qual és possible de construir, en la seua totalitat, el projecte, si més no lingüístic i cultural, dels Països Catalans.
Tot i que l’experiència no em venia de nou i les ganes de repetir eren fruit de les expectatives de l’any anterior, l’edició d’enguany dels Premis Octubre, coorganitzats per la Fundació Ausiàs March i l’editorial 3i4, tenia un al·licient especial: el Simposi Jaume I. Una de les millors oportunitats que ha ofert aquest 2008 per celebrar, dignament, des d’una vessant científica, però del tot divulgativa, el vuitcentè aniversari del naixement d’El Conqueridor. No en va, la figura del rei En Jaume resulta indispensable a l’hora d’entendre la construcció nacional catalana, tant en els triomfs com en les nostres pròpies contradiccions i crisis d’identitat.
Soroll d’orxata caducifòlia amb gust de pluja, grocs pàl·lids i rogencs, que augura canvi… si se li dóna una oportunitat.
