El camí de tornada cap a casa sempre es fa feixuc. Els records del temps viscut a fora t’assalten mentre el tren deixa enrere una part de la teua vida. Anem i tornem perquè anar i tornar no són conceptes contradictoris, sinó complementaris… Al tren, em preguntava si la ciutat hauria canviat durant tot aquest temps…
De moment, els autobusos segueixen incomplint els horaris que marca la parada. Després de veure passar tres vegades el Ronda (L2), m’he convençut que a peu n’avançaria més… Em sembla que l’altra noia que tampoc volia l’L2 ha pensat el mateix...
[@more@]
arriba un moment que els peus glaçats et diuen puja al L2 i deixat d’esperar un bus q no passara, oi??
acies pel dinar d’ahir =)
mua