Encara crec amb dracs, princeses i cavallers

Fa tot just uns minuts que hem deixat enrere el famós 14 de febrer, que diuen que també és la famosa diada dels enamorats… Jo, ho sento molt, però només hi veig al darrere la mà de míster dòlar. A mi m’agradaria realment que algú em digués amb certesa quin és l’origen de tota aquesta americanada de Sant Valentí. Perquè em fa l’efecte que aquí tothom intenta marejar la perdiu per justificar el pastisset, el ram de flors o el collaret… qui ens vol aixecar la camisa, si us plau! Digueu-me infantil, però jo encara crec amb els dracs, les princeses i els cavallers. On ets Sant Jordi ara que tornen els dracs que ens volen aniquilar?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Encara crec amb dracs, princeses i cavallers

  1. Salutacions, Indíbil! Et llegeix un Mandoni exiliat a Can Fanga des de fa massa anys… Massa.

Els comentaris estan tancats.