Avui en sortir de casa m’he proposat de
veure-ho tot de color blau. Tota la ciutat semblava doblegar-se per
obrir camí al vent, que sempre aconseguia emportar-se’n una mica.
M’empenyia o em refrenava al seu propi albir, com si fos un titella seu
més, traslladant-me a móns completament diferents que funcionaven a
ritmes totalment paral·lels i fins i tot contradictoris. Fins que tot
d’una una ràfega m’ha fet entrar tot de pols als ulls i en tornar-los a
obrir tot el món era grisenc.
[@more@]
veure-ho tot de color blau. Tota la ciutat semblava doblegar-se per
obrir camí al vent, que sempre aconseguia emportar-se’n una mica.
M’empenyia o em refrenava al seu propi albir, com si fos un titella seu
més, traslladant-me a móns completament diferents que funcionaven a
ritmes totalment paral·lels i fins i tot contradictoris. Fins que tot
d’una una ràfega m’ha fet entrar tot de pols als ulls i en tornar-los a
obrir tot el món era grisenc.
