Sempre que poses ordre a la teua vida, acabes remenant papers del passat i records que potser ja havies oblidat i, per tant, havien deixat de ser records. És veritat que quan no tens clares les coses, quan estàs interiorment desordenat, el teu món exterior també et resulta estrany i acaba fet un terrabastall per molt que no ho vulguis. Així que he decidit començar a clarificar els meus objectius vitals, fins ara ben a la deriva, i sempre apuntats a corre-cuita d’un dia per l’altre. I per començar, res millor que posar-me a organitzar la casa! Quin munt de coses que feia temps que no veia i que fins i tot se m’havia oblidat que encara conservés… Entre altres coses, m’ha fet realment gràcia una postal que reprodueix d’un oli del pintor lleidatà Enric Garsaball, en què fa una reconstrucció d’allò que podia ser una imatge de la Lleida de l’any 1525! Si més no, és una imatge curiosa, no? Després també ha aparegut la primera carta que em va adreçar la Glòria i l’he rellegit tantes i tantes vegades que la tarda m’ha passat i ni tan sols he començat el que m’havia proposat.
[@more@]
