Ara farà un parell de dies que vaig passar per davant del Genet Blau, una llibreria de vell. Tenien tota una caixa, a l’entrada, plena de números antics de la revista Serra d’Or. Com que tenia temps, em vaig posar a triar i remenar i vaig trobar un exemplar del gener de 1975, que a la portada reproduïa ni més ni menys que aquesta imatge de Lleida des de fora el pont. Sense pensar-m’ho dues vegades vaig comprar la revista. "Enguany la nit de Santa Llúcia ha estat a Lleida. Una etapa brillant per a la capacitat itinerant de les nostres lletres", resa l’interior. Era la nit del 13 de desembre de 1974. La ciutat començava a sentir l’agonia d’una dictadura que encara tardaria un any en morir físicament, i que a voltes sembla que avui, trenta anys després, segueix present en les ments d’alguns individus, si més no en forma espectral. El riu aviat portaria unes aigües renovadores, fruit d’un sol primaveral que desglaçaria un dur, fred i llarg hivern. Els més agosarats respiraven ja els nous aires d’una lenta democràcia que poc a poc anem conquerint i que mai més ens deixarem prendre.
[@more@]
