El Segre que és i no era ni serà

Aquestes dues imatges donen fe del miratge que s’ha
produït entre nosaltres, els lleidatans, durant els últims dies: el
Segre torna a ser entre nosaltres! Tot plegat, no deixa de tindre la
seua gràcia quan un pensa que només fa unes poques setmanes que ens el
volien prendre per executar no sé quines dèries polítiques que semblen
que obsessionin els nostres governants d’uns quants anys ençà. Doncs
mireu si en som d’afortunats, que les últimes pluges han obligat a
desembassar els pantans d’Oliana -que es troba al 90% de la seua
capacitat- i de Rialb -que encara és en període de rodatge perquè amb
la sequera no s’havia pogut provar oportunament-, entre d’altres, i
això ha fet que el cabal del riu hagi crescut notablement.

Com passa amb
tots els miratges, però, el nostre també s’esvanirà. Tant bon punt com
les pluges amainin i el pantà de Rialb demostri que està en plena
forma, el Segre tornarà a la tràgica sort del segrestat. A poc a poc,
el seu pas s’anirà fent més imperceptible fins al punt que molts
l’oblidaran, com si no hi fos. La seua sort restarà en mans de les
companyies elèctriques d’aquest país. En mans de l’ambició d’uns pocs
per enriquir-se a costa de la vida del nostre riu i també de la butxaca
de la majoria de nosaltres que som simples i pobres consumidors. El
nostre futur, com el del planeta sencer, que és patrimoni de tots sense
exclusions, és i serà la joguina preferida del capital. Tanmateix, ara
ningú pot silenciar la remor d’aquest riu que reclama la nostra atenció
i ens fa somriure a tots. Tothom en parla, tothom se’l mira i els nens
bocabadats no deixen d’assenyalar-lo i d’exclamar: "-Has vist, mare;
has vist pare, quin munt d’aigua que porta el riu!". És la il·lusió de
l’anècdota del Segre que és i no era ni serà.

Tweet