Durant les dues setmanes que porto reinstal·lat a Lleida, m’he dedicat a recuperar les meues arrels. Tot allò que sis anys enrere vaig deixar per veure món. Però com ens recorda Ulisses a cada pas que fem, la pàtria on un naix mai es pot abandonar del tot, sempre la duem amb nosaltres, i el desig de recuperar-la, de tornar-hi, ens colpeix amb força a cada instant que passem allunyats de la nostra terra. I sempre hi ha alguna Penèlope que fa de dia i desfà de nit les mateixes tovalles esperant el nostre retorn i negant-se fermament a oblidar-nos. Després d’aquestes dues setmanes, doncs, m’he dit que ja era hora de tornar a agafar el tren i marxar. Sí, aquest cap de setmana he decidit passar-lo a fora. Sempre m’ha agradat la platja, a l’hivern. Sovint em pregunten perquè no vaig en cotxe, però és que a mi, viatjar en tren m’agrada.
[@more@]
