Acaba d’obrir en ple
centre de Lleida un nova superfície comercial que ens ve de la
Metròpoli. Sí, ja tenim un Opencor a l’Avinguda Rovira Roure, justament
on durant molts anys hi havia hagut els fabulosos Multicines Xenon.
Sembla que seguirà el mateix camí el lloc que ocupaven els Cinemes
Lumière, pioners, pel que tinc entès, del cinema a la nostra ciutat.
Cinemes que es reconverteixen en mitjanes o grans superfícies
comercials perquè no han aguantat la pressió de l’arribada dels
Multicines Lauren. Només resisteix encara, a dia d’avui, el Grup
Principal amb els Cinemes Rambla, el Cinema/Teatre Principal i el
Cinema Bonaire, les últimes sales genuïnament lleidatanes.
Aquest
cap de setmana, la notícia d’un altre tancament donava un nou sotrac al
nostre comerç de tota la vida. Fins i tot, la Setmana del Llibre en
Català de la nostra ciutat se n’ha vist ressentida perquè ha quedat
anul·lada (els autèntics motius, a dia d’avui els desconec). La
llibreria Proa Espais ha seguit el camí de la seua germana bessona, la
llibreria Proa Infantil, que va tancar, fa unes setmanes, arrel del
totalment rebutjable episodi de violència masclista que ens va remoure
les entranyes i que es va saldar amb l’assassinat, a mans de la seua
exparella, de l’encarregada i sòcia de tal llibreria. Aquesta
fatalitat, sumada a la competència i pressió, en certa mesura
deslleial, de la recent instal·lada Cooperativa Àbacus que exerceix des
que va obrir les seues portes, han acabat provocant que Proa Espais
tanqui les seues portes definitivament. Només ens queden la llibreria
Caselles, el Punt del Llibre, que fa vint anys, i la llibreria
universitària Thulir.
Per què, a l’arribada
de nous conceptes comercials metropolitants que trenquen i aniquilen el
ritme tradicional del comerç lleidatà, el de la petita botiga, els
primers a ressentir-se’n són, precisament, els temples de la cultura,
llibreries i cinemes? Un indici, tot plegat, que la nostra ciutat està
entrant en un període de decadència extrem on, per damunt dels
interessos particulars, es primen els interessos econòmics de grans o
mitjanes butxaques empresarials? Per què les autoritats municipals no
posen mans i mànigues en aquest assumpte i es proposen, amb eficàcia,
promoure mesures contundents per protegir el petit comerç lleidatà, el
nostre?
Els primers de caure
han sigut aquests temples de la cultura, aquells que, ai l’as!,
marcaven la fisonomia cultural de la nostra ciutat, però el comerç és
com les fitxes de dominó, que quan en cau una, cauen totes una darrere
l’altra i no precisament a un ritme pausat i tranquil. És una caiguda
vertiginosa constant que ens aboca de dret a l’abisme. Només que no
sabem qui serà el proper.
[@more@]
Aquest problema és general, si passa a Lleida, imagina que està passant a Barcelona i als seus barris ‘de tota la vida’, les petites llibreries i paperies han desaparegut, amb molt poques excepcions i el petit comerç era mort, fins a l’arribada d’immigrants que -encara bo, malgrat el que es digui- donen una mica de llum als carrers enfosquits. Les llibreries que instal·len a les grans superfícies comercials, si n’hi ha alguna, són cada vegada pitjors, suposo que els consumidors també en tenim la culpa, de tot això. La venda de llibres a les AMPA de les escoles també ha perjudicat molt els petits establiments de barri i la novetat sempre té ganxo, a l’hora de comprar. En fi, tot un problema que, penso, està canviant -i no pas per millorar- la vida social.