Ser peató… una opció d’alt risc (II)

Fa temps escrivia sobre el risc que corríem els vianants de qualsevol ciutat, però referint-me concretament la ciutat de Lleida. El fet és que tard o d’hora, més aviat d’hora, sabia que hi hauríem de tornar…

Aquesta tarda, després de molt de temps sense ploure – la veritat és que no recordo l’última vegada -, el cel ha fet una petita descàrrega. Curiosament, cada cop que plou constato una vegada més que les possibilitats normals que pari un cotxe a un pas de peatons disminueixen considerablement. Mentre tu, paraigua o no en mà, intentes mullar-te el mínim, sembla que siguis invisible als ulls dels conductors. La cortina de pluja és tan intensa que no deixar entreveure que hi ha gent que va a peu i es mulla? O és que la gent té por que aparegui una gotera al sostre del cotxe i l’aigua perjudiqui la tapisseria de l’automòbil?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ser peató… una opció d’alt risc (II)

  1. Llunàtica diu:

    No recordava haver llegit l’altre article…
    … però tens tota la rao!

    Els peatons tenen els mateixos problemes a tot arreu, tu dic jo que soc de barna i no ens foten ni puto cas -_-

    sas q?
    ara plou aki i me recordat q mas dit q tas pasat 3 hores en un bar xq plovia… 😛

    mua

    pd/ acies x escoltarme… i nanit 😉

  2. Llunàtica diu:

    Noiet!!!

    q be tu vas passar ahir… 😛 axi magrada i dema igual de be, ok???

    diss si tic xl msn ja parlarem… =) i si no queden tants dies com bunyols

    snto no poder estar am tu el cap de setmana q vens… espero q vagis un altre… si no es x veure l’Arnau… x qdar am mi…:$

    muaaa

Els comentaris estan tancats.