REPÚBLICA CATALANA
CATALANS:
[@more@]
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar
el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació
ibérica.
D’acord amb el President de la República federal española senyor Nicet
Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant
Sebastiá, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del
Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el catalá expressaran quina
és en aquests moments llur
voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens
conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb
nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al
sacrifici de la
propia vida.
Preguem que cada català, així com tot altre ciutadá resident a
Catalunya, es faci cárrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments
pesa [s]obre* tots
nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República
Catalana, será considerat com un agent provocador i com un traidor a la Pátria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat
i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir.
Ens apoiem sobre
coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si
calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els
pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre
costat i enfront de la monarquia borbónica que hem
abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del
nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat
de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapig[u]eu** fer-vos dignes
de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931.
El President,
Francesc Macià
