Per una vegada crec que Déu ens ha agafat a tots confessats -a la gent que no tenim el do de governar, vull dir-! N’estic més que convençut i, si no, que m’expliquin el miracle. La primera cosa que hauríem de fer tots plegats és agrair a la comunitat catòlica d’aquest país (ignoro si cap altra comunitat relgiosa ha fet pública alguna cosa semblant) que hagin resat i resat per l’aigua beneïda que ha caigut durant les darreres setmanes arreu del Principat. Fins i tot proposo que la Generalitat concedeixi la Creu de Sant Jordi a Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona, per haver-nos tret de l’emergència nacional. Sobretot, de la generada per la mediocritat política. En els últims dies hem passat de la sequera extrema -amb la consegüent allau de dialèctica entre aquells que ens representen i ens haurien de fer la vida més fàcil- a una situació gairebé catastròfica d’inundacions -que ha provocat el retorn al curs normal de la cosa pública (és que ara tenen feina!!)-.
[@more@]
Sembla mentida que després de tot el sarau generat, de pàgines escrites i paraules dites en va, no n’hàgim acabat de treure l’aigua clara de tot plegat. Compto que, ni quan l’Estatut, el debat i la implicació de tots els sectors socials en el mateix fossin tan clars i evidents. Fins i tot, i memorablement!, hi ha hagut una cadira i un tall del pastís per a l’autoritat lingüística. Aquí tothom s’ha pogut mullar, com ha de ser en una democràcia. El problema és que aquells que s’han dedicat a llençar aigua al mar no en sortiran gens esquitxats, com en un règim pròpiament tirànic.
I ara ja plou sobre mullat! Per això no em sorprèn gens que el PSC de Tortosa demanés en el ple d’ahir que feliciti el Govern i l’Estat per la coherència davant la derogació dels respectius decrets que autoritzaven el transvasament -perdó: minitransvasament… bé, volia dir captació puntual… sí, això, una punxada reversible…-. Crec que la coherència dels nostres governants ens portarà a vestir uns sants per desvestir-ne uns altres. Per què no canonitzem el conseller Baltasar i tots contents? I a canvi d’això, que nomenin la Moreneta la nova consellera de Medi Ambient i Habitatge. Que a la casa del Senyor hi cap tothom i a la plaça Sant Jaume de Barcelona no.
Doncs ara que podem dir que tot aquest calvari ja ha passat, ja podem començar a nedar de valent perquè tenim l’aigua al coll! No fos cas que, amb tanta coherència i virtut, acabéssim ofegant-nos tots plegats en un vas d’aigua a punt de vessar.
I proposa, també molt encertadament, l’únic remei possible a aquest desinflament de l’organització social cohesionada que ens ha portat a l’atzucac d’avui: ens cal un full de ruta per arribar a l’horitzó que tots tenim clar, la creació d’un Estat propi.
ja podem començar a nedar de valent perquè tenim l’aigua al coll! No fos cas que, amb tanta coherència i virtut, acabéssim ofegant-nos tots plegats en un vas d’aigua a punt de vessar